Tractaments del TEA
Les dades provinents dels estudis científics permeten afirmar avui dia que la causa de l’autisme és biològica (amb una influència molt rellevant dels factors genètics) i no una alteració psicogènica, és a dir, l’expressió clínica d’un trauma psicològic.
Aquesta constatació ha permès elaborar, des de fa temps, programes d’atenció psicopedagògica individualitzats i aplicar tractaments farmacològics que poden millorar certs símptomes i que permeten, per tant, que el nen o l’adult tingui més possibilitats de desenvolupar els seus potencials.
Claus per millorar el pronòstic
Clau 1
Diagnòstic i tractament primerencs
Per millorar el pronòstic de les persones afectades de TEA, és molt important fer un diagnòstic primerenc i iniciar el tractament com més aviat millor.
Clau 2
Programes integrals i coordinats
Els programes d’intervenció han de ser integrals (adreçats a totes les àrees evolutives i als diferents contextos) i tenir en compte les característiques individuals de cada persona. La coordinació entre els diferents professionals i serveis que atenen el nen o la nena ha de ser molt efectiva, i és recomanable que un dels professionals actuï com a referent, amb la missió de coordinar les diverses actuacions i ser l’interlocutor preferent de la família.
Clau 3
Suport a la família
És molt important que els pares rebin un assessorament i un suport adequats, i que s’elabori un programa per a la llar, amb descripció d’objectius específics i metodologia de treball.
Els serveis bàsics dirigits a les persones afectades han de cobrir les seves necessitats des del moment en què són diagnosticades i durant tot el cicle vital, amb serveis de suport a les famílies que permetin als pares conviure amb el fill afectat com més temps millor, sense desestructurar el nucli familiar, i aconseguir així una veritable integració en la societat.
Principals tractaments del TEA
Alguns dels tractaments conductuals actuals són:
ABA
Applied Behaviour Analysis
Aplica els principis de l’anàlisi del comportament per millorar la conducta social.
DENVER
Early Start Denver Model
Intervenció integral conductual primerenca per a nens d’entre 12 i 48 mesos.
PECS
Picture Exchange Communication System
Sistema de comunicació augmentatiu i/o alternatiu basat en l’intercanvi d’imatges.
TEACCH
Treatment and Education of Autistic Related Communication Handicapped Children
Enfocament educatiu i terapèutic holístic que estructura el temps i l’espai.
ABA (Applied Behaviour Analysis)
ABA és la ciència que aplica de forma sistemàtica els principis de l’anàlisi del comportament per millorar la conducta social de les persones amb trastorn de l’espectre autista. En altres paraules, aplicar l’ABA significa adaptar els coneixements basats en els estudis empírics de la teoria de l’aprenentatge i la modificació de conducta a la població amb TEA.
En un primer moment cal identificar les àrees prioritàries d’intervenció, per poder treballar seguint el mètode ABA i millorar les conductes. D’una banda, amb el mètode es pretén augmentar les conductes socials i de comunicació i, de l’altra, reduir les conductes estereotipades, repetitives i inflexibles.
Un mètode individualitzat, estructurat, intensiu i extensiu
L’ABA s’ha d’aplicar a tots els contextos de la persona amb TEA, i s’hi ha de veure implicat tothom: família, mestres, terapeuta, companys, etc. Les tècniques que s’utilitzen es basen en els fonaments següents:
Conseqüències (reforç i càstig)ExtincióEstímuls discriminadorsAssaig discretSuportDesglossamentEmmotllament
DENVER (Early Start Denver Model)
L’Early Start Denver Model (ESDM) és un enfocament de la intervenció integral conductual primerenca per als nens amb autisme d’entre 12 i 48 mesos. El programa inclou un currículum del desenvolupament, que defineix les competències que s’han d’ensenyar en un moment donat, i un conjunt de procediments d’ensenyament. Es pot dur a terme per equips de teràpia i/o pares en programes de grup o en sessions de teràpia individual, ja sigui en una clínica o a la llar del nen.
L’origen del model
Les psicòlogues Sally Rogers i Geraldine Dawson van desenvolupar l’Early Start Denver Model com una extensió a les edats primerenques del Model de Denver, que Rogers i els seus companys van desenvolupar i refinar. Aquest programa d’intervenció primerenca integra un model de desenvolupament centrat en la relació amb les pràctiques d’ensenyament ben validades de l’anàlisi aplicada de la conducta (ABA).
Característiques principals
- Estratègies d’anàlisi de conducta aplicada naturalistes (a causa dels problemes de generalització)
- Sensible a la seqüència normal de desenvolupament
- Gran participació i implicació dels pares
- Enfocament en l’intercanvi interpersonal i l’afecte positiu (crear estats emocionals positius)
- Compromís compartit amb les activitats conjuntes
- Llenguatge i comunicació ensenyats dins d’una relació basada en l’afecte positiu
- Teràpia intensiva (perquè tenen menys oportunitats d’aprenentatge)
- Joc com a marc d’intervenció (l’adult ha de ser un bon company de joc)
- Intervenció basada en la relació interpersonal
La hipòtesi de la motivació social
La qualitat del desenvolupament depèn de l’afecte positiu, la reciprocitat, la sensibilitat i la responsabilitat de l’adult cap al nen. Les alteracions biològiques dels TEA impliquen una deficiència de base de la motivació social, a causa de la falta de sensibilitat al reforç social d’aquestes persones (hipòtesi de la motivació social). Aquesta manca de sensibilitat es deu a un fracàs en la preferència per la informació social del seu entorn: les cares dels altres, les veus, els gestos i la parla.
Els beneficis de l’atenció primerenca
L’atenció primerenca frena la simptomatologia negativa que provoca l’autisme i incrementa els aprenentatges d’imitació, joc, atenció compartida, comunicació verbal i no verbal, desenvolupament social i emocional, i habilitats cognitives i motrius.
PECS (Picture Exchange Communication System)
El Picture Exchange Communication System és un sistema de comunicació augmentatiu i/o alternatiu que, mitjançant l’intercanvi d’imatges, dona suport a l’aprenentatge de la parla. Va ser dissenyat per Andy Bondy i Lori Frost el 1985. Es tracta d’ensenyar a la persona amb dificultats greus de comunicació a fer servir un sistema útil per comunicar-se. En el cas que la persona pugui parlar, serà un sistema que n’augmenti la parla.
Un sistema reconegut arreu del món
El programa PECS es va utilitzar per primera vegada en el «Delaware Autistic Program» i ha rebut reconeixement mundial per centrar-se en el component de la iniciació a la comunicació. PECS no requereix materials complexos ni cars; va ser creat per educadors tenint presents les residències i les famílies, motiu pel qual es pot utilitzar en diversos contextos.
Com funciona
El sistema consisteix en el fet que l’alumne obté un reforçador intercanviant prèviament una o diverses imatges. Està basat en l’anàlisi aplicada de la conducta (ABA) i en l’enfocament piramidal de l’educació d’Andrew Bondy, que postula com un dels seus pilars la comunicació funcional. Així doncs, és la modalitat per treballar la comunicació des de la base de la teràpia conductual.
A partir de quina edat
L’edat per utilitzar PECS no és important sempre que hi hagi una motricitat suficient per fer la pinça i agafar la imatge (20 mesos) i la persona sigui capaç d’anar a buscar allò que vol. Tot i això, amb una intervenció precoç hi pot haver una molt bona evolució, i no és un impediment a nivell cognitiu perquè ensenya a discriminar imatges.
Les fases del PECS
Està estructurat en 6 fases més una d’atributs, i totes les fases es construeixen a partir de l’anterior, de manera que, si ens en saltem una, no es pot esperar el mateix resultat. Abans de començar les fases cal fer un pas previ: un registre per avaluar quins són els reforçadors de l’alumne. L’alumne anirà avançant en les fases quan assoleixi un criteri de domini (objectiu), que es podrà observar a partir dels registres de dades que recull l’entrenador.
TEACCH (Treatment and Education of Autistic Related Communication Handicapped Children)
El mètode TEACCH és un enfocament educatiu i terapèutic holístic al servei de les persones amb TEA. És un programa estatal de Carolina del Nord, creat el 1966 i desenvolupat per Eric Schopler. L’objectiu principal és preparar les persones amb TEA per viure i treballar més eficaçment a la llar, a l’escola i a la comunitat.
És una filosofia d’intervenció que té en compte les dificultats i potencialitats de cada persona i que adapta els diferents entorns estructurant el temps i l’espai, perquè la persona amb TEA els trobi comprensibles.
Els quatre components bàsics d’estructuració
1Component 1
Estructura física de l’entorn i del temps
Es posa en pràctica establint límits físics i/o visuals clars, de manera que tot l’espai tingui un sentit. Cada activitat està clarament associada a un espai i es minimitzen els distractors visuals i auditius. En una aula hi pot haver espais com: treball 1 a 1, treball autònom/independent, transició, zona de joc, menjador i activitat en grup. Aquesta estructuració proporciona informació sobre «on són les persones», «on soc jo», «on passa cada cosa», «on he de fer cada activitat», «on es troba cada cosa», etc.
Els suports visuals adaptats al nivell d’abstracció de la persona faciliten la comprensió del temps. Se li dissenya un horari individual que li proporciona informació sobre «on seré», «què faré» i «quan ho faré».
2Component 2
Organització del treball: sistemes de treball
Normalment es fa servir perquè la persona amb TEA aprengui a treballar de manera autònoma. És una manera d’estructurar la feina responent a 5 preguntes bàsiques: «quina feina he de fer?», «quanta feina he de fer?», «com sabré que he acabat?», «què passarà quan acabi?» i «de quina manera he d’anar fent les diferents tasques?».
3Component 3
Estructuració visual
Aquest component té en compte 3 elements:
- Organització visual, per facilitar la realització d’una tasca.
- Instruccions visuals, per ensenyar la seqüència de passos específics que ha de seguir la persona amb TEA per completar una tasca.
- Claredat visual, per captar l’atenció de la persona amb TEA cap a la informació més útil i rellevant.
4Component 4
Pràctica de rutines funcionals
Cal dissenyar rutines útils i efectives per a la persona amb autisme, ja que afavoreixen el sentiment de seguretat i autonomia.
Més informació sobre l’autisme
L’autisme
Què és el trastorn de l’espectre autista, els seus símptomes fonamentals i els criteris diagnòstics.
Etiologia i símptomes
Les causes del TEA, la seva prevalença i els símptomes associats.
Teories explicatives
La teoria de la ment, la disfunció executiva, la coherència central i l’empatia-sistematització.
Autisme i família
L’impacte del TEA en les famílies i el suport que necessiten.
Preguntes freqüents
Respostes als dubtes més habituals sobre l’autisme.
Vols orientació sobre el tractament?
El nostre servei d’intervencions terapèutiques aplica tractaments pedagògics, psicològics i psiquiàtrics a persones amb TEA. Escriu-nos i t’orientarem.