L’autisme: trastorn de l’espectre autista (TEA)
El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament, que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital.
El TEA no és originat per una única causa. Es tracta d’un trastorn plurietiològic, en què diversos dels factors afavoridors d’aquest trastorn són encara desconeguts.
L’autisme en xifres
1%
de la població, segons el DSM-5, és la prevalença estimada del TEA
4 a 1
és la proporció en què afecta més els homes que les dones
50%
aproximadament de la població afectada presenta discapacitat intel·lectual
3 anys
el TEA ja es manifesta durant els tres primers anys de vida
Què és l’autisme
El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament, que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital.
Els símptomes fonamentals de l’autisme són dos:
Símptoma 1
Deficiències persistents en la comunicació i en la interacció socials.
Símptoma 2
Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.
Signes que poden ser indicatius de TEA en els infants
Els signes que poden ser indicatius de TEA en els infants són:
- Al parvulari i a l’escola, hi ha manca d’interès pels altres nens.
- No comparteixen interessos (no acostumen a assenyalar amb el dit allò que els crida l’atenció per compartir-ho amb l’altre).
- Absència de joc simbòlic (donar menjar a les nines, fer dinar amb la fireta, jugar a cotxes com si fossin de veritat, etc.).
- Hi ha poc contacte visual i no observen l’expressió de la cara de l’interlocutor quan veuen plegats alguna cosa inusual. No acostumen a fer la rialla social.
- El seu llenguatge, si n’hi ha, és literal (no entenen les bromes, els acudits, els dobles sentits ni les metàfores).
- Eviten el contacte físic o els agrada poc. Acostumen a tenir hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva. Sovint hi ha poca sensibilitat al dolor.
- Reaccionen poc davant la veu dels pares, cosa que pot fer sospitar un dèficit auditiu.
- Tenen interessos inusuals. Aquests són repetitius i no compartits.
- Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i autoestimulants, com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans o caminar de puntetes, entre altres.
- Els que presenten més nivell intel·lectual noten que són diferents i no entenen què els passa. Són la peça del puzle que no sap acoblar-se ni encaixar en el tauler social.
Criteris diagnòstics del trastorn de l’espectre autista (TEA)
La concepció de l’autisme ha canviat significativament els últims anys, gràcies als avenços en la seva investigació. L’última versió de la classificació internacional de trastorns mentals més important, el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders-5 (DSM-5), reconeix aquests progressos i inclou l’autisme dins dels trastorns del neurodesenvolupament, defugint l’antiga conceptualització de trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD).
En canvi, l’altra classificació internacional dels trastorns mentals, la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems-10 (ICD-10), manté l’antiga classificació. Els trastorns del neurodesenvolupament són un grup de trastorns que tenen el seu origen en el període de gestació. Es caracteritzen per deficiències en el desenvolupament que produeixen limitacions en àrees específiques o limitacions globals a nivell personal, social, acadèmic, laboral, etc.
A més a més, l’autisme passa a anomenar-se trastorn de l’espectre autista (TEA), ja que reconeix la simptomatologia autista comuna a tots els individus en un ampli ventall de fenotips. És per això que desapareixen els subtipus d’autisme (síndrome de Rett, síndrome d’Asperger, trastorn desintegratiu de la infància, trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat).
En aquesta classificació, es considera que les característiques fonamentals de l’autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d’activitats i interessos.
A continuació es presenten els criteris diagnòstics del trastorn de l’espectre de l’autisme segons el DSM-5 (APA, 2013).
Criteri A: comunicació i interacció social
A. Deficiències persistents en la comunicació i en la interacció social en diversos contextos, manifestat pel següent, actualment o pels antecedents:
A.1. Deficiències en la reciprocitat socioemocional; per exemple:
- acostament social anormal,
- fracàs de la conversa normal en ambdós sentits,
- disminució en interessos, emocions o afectes compartits,
- fracàs en iniciar o respondre a interaccions socials.
A.2. Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social; per exemple:
- comunicació verbal i no verbal poc integrada,
- anormalitat en el contacte visual i del llenguatge corporal,
- deficiències en la comprensió i l’ús de gestos,
- manca total d’expressió facial i de comunicació no verbal.
A.3. Dèficits en el desenvolupament, manteniment i comprensió de relacions; per exemple:
- dificultats per ajustar el comportament a diversos contextos socials,
- dificultats per compartir jocs imaginatius o per fer amics,
- absència d’interès per altres persones.
Criteri B: patrons de comportament restrictius i repetitius
B. Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats, que es manifesten en dos o més dels punts següents, actualment o pels antecedents (els exemples són il·lustratius però no exhaustius):
B.1. Moviments, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva; per exemple:
- estereotípies motrius simples,
- alineació de joguines,
- canvi de lloc dels objectes,
- ecolàlia,
- frases idiosincràtiques.
B.2. Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat a rutines, o patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal; per exemple:
- gran angoixa davant petits canvis,
- dificultats amb les transicions,
- patrons de pensament rígids,
- rituals de salutació,
- necessitat de fer sempre la mateixa ruta o menjar els mateixos aliments cada dia.
B.3. Interessos molt restrictius i fixos que són anormals quant a la seva intensitat i focus d’interès; per exemple:
- fort vincle o forta preocupació cap a objectes inusuals,
- interessos excessivament circumscrits i perseverants.
B.4. Hiper o hiporeactivitat als estímuls sensorials o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn; per exemple:
- aparent indiferència al dolor/temperatura,
- resposta adversa a sons i textures específiques,
- olorar o tocar excessivament objectes,
- fascinació visual amb llums o moviments.
Criteris C, D i E: inici i impacte dels símptomes
C. Els símptomes han d’estar presents en el període de desenvolupament primerenc. No obstant això, poden no manifestar-se totalment fins que les demandes socials sobrepassen les seves limitades capacitats. Aquests símptomes poden estar emmascarats per estratègies apreses en fases posteriors de la vida.
D. Els símptomes causen deteriorament clínicament significatiu en l’àrea social, laboral o altres àrees importants per al funcionament habitual.
E. Les alteracions no s’expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o per un retard global del desenvolupament.
Si analitzem el contingut d’aquests criteris diagnòstics, observem que, amb independència dels dos símptomes fonamentals, s’inclou un criteri referent a l’inici simptomatològic (C), de manera que només es pot diagnosticar el trastorn de l’espectre autista si els criteris A i B es donen durant la primera infància. El motiu de la inclusió d’aquest criteri temporal és poder diferenciar el TEA, que per definició apareix molt precoçment, del trastorn desintegratiu de la infància, que es manifesta després d’un període d’aparent normalitat no inferior als 2 anys d’edat.
Autisme i discapacitat intel·lectual
La discapacitat intel·lectual (DI) i el TEA van units amb freqüència. Per fer un diagnòstic amb comorbiditat de TEA i DI, la comunicació social ha d’estar per sota de l’esperat a nivell general del desenvolupament.
A les persones anteriorment diagnosticades, segons el DSM-IV, de trastorn autista, Asperger o trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, actualment se’ls aplicarà el diagnòstic de TEA.
Així mateix, les persones amb deficiències notables de la comunicació social, però que no reuneixen criteris per al diagnòstic de TEA, han de ser avaluades per diagnosticar un nou trastorn que ha definit el DSM-5 anomenat «trastorn de la comunicació social (pragmàtic)». La diferència principal amb un TEA és que en el trastorn de la comunicació social no es compleix el criteri diagnòstic B, de manera que no s’observen patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.
Especificadors i nivells de severitat
A més a més dels criteris diagnòstics, cal especificar si:
- s’acompanya o no de discapacitat intel·lectual,
- s’acompanya o no de deteriorament del llenguatge,
- està associat a una afecció mèdica o genètica, o a un factor ambiental coneguts,
- està associat a un altre trastorn del neurodesenvolupament, mental o del comportament, amb catatonia.
També cal especificar el nivell de severitat:
Més informació sobre l’autisme
Amplia la informació sobre el trastorn de l’espectre autista a cadascun d’aquests apartats.
Etiologia i símptomes
Actualment sabem que hi ha factors genètics, que expliquen una major incidència en algunes famílies, i també factors ambientals que actuen com a factors de risc.
Teories explicatives
Diferents autors intenten descriure el trastorn psicològic global subjacent a la simptomatologia que observem en les persones amb TEA.
Tractaments
Per millorar el pronòstic és molt important fer un diagnòstic primerenc i iniciar el tractament el més aviat possible.
Autisme i família
Les famílies de persones amb TEA acostumen a patir conseqüències derivades de la convivència amb el seu fill o filla.
Preguntes freqüents
Respostes a les preguntes més habituals sobre l’autisme: què és, com es diagnostica, quin és el seu origen…
Documentació
Publicacions que us podeu descarregar de forma gratuïta o consultar directament a la pàgina web on es troben.
Enllaços d’interès
Entitats i associacions de referència sobre l’autisme a Catalunya, a l’Estat espanyol i a l’àmbit internacional.
Tens dubtes sobre l’autisme?
El nostre servei de diagnòstic i assessorament atén famílies, professionals, centres educatius i administracions. Escriu-nos i t’orientarem.