Teories explicatives del TEA
Actualment les investigacions científiques apunten a diversos gens, que poden coincidir o no en les persones afectades. És per això que diferents autors intenten descriure el trastorn psicològic global subjacent a la simptomatologia comportamental que observem en les persones amb TEA.
Aquí t’expliquem les teories explicatives del TEA més reconegudes.
Les teories més reconegudes són les següents:
Les quatre teories explicatives del TEA
Teoria 1
Teoria de la ment
Simon Baron-Cohen, Alan Leslie i Uta Frith (1985)
Explica el criteri A del DSM-5: les deficiències en la comunicació i la interacció social.
Teoria 2
Teoria de la disfunció executiva
Pennington i Ozonoff (1996); Russell (1997)
Explica el criteri B del DSM-5: els patrons de comportament, interessos i activitats restringits i estereotipats.
Teoria 3
Teoria de la coherència central feble
Uta Frith (1989); Jolliffe i Baron-Cohen (1999)
Explica la dificultat per integrar la informació en un «tot» coherent: el processament fragmentari.
Teoria 4
Teoria de l’empatia-sistematització
Simon Baron-Cohen (2009)
Explica les dificultats per establir comunicació i crear relacions socials.
Teoria de la ment
Simon Baron-Cohen, Alan Leslie i Uta Frith (1985)
La teoria de la ment va ser formulada per Simon Baron-Cohen, Alan Leslie i Uta Frith el 1985. És la teoria explicativa del primer criteri simptomatològic (A) del DSM-5 i intenta explicar les deficiències persistents en la comunicació i la interacció social, en diversos contextos, de les persones amb TEA.
Què és la teoria de la ment
La teoria de la ment és l’habilitat que tenen les persones neurotípiques (persones aparentment sense cap trastorn mental) per representar els estats mentals dels altres. Aquesta capacitat apareix de manera innata durant els primers estadis del desenvolupament infantil i s’instaura cap als 4-5 anys. Gràcies a ella, atenem els senyals socials de l’entorn i ens desenvolupem socialment. Les persones amb TEA tenen aquesta capacitat alterada (hi ha diferents graus d’afectació), per la qual cosa cal treballar-la per potenciar-la.
Aquesta capacitat mental no només consisteix a preveure la conducta en termes d’intencions (entendre què pensa i/o vol fer una altra persona), sinó que inclou estats mentals més profunds: pensar, creure, conèixer, somniar, enganyar, etc. Amb aquesta habilitat podem explicar i preveure el comportament social de les persones que ens envolten.
Què implica atribuir estats mentals a l’altre
La capacitat d’atribuir estats mentals a l’altre implica:
- Ser capaç de tenir creences sobre les creences dels altres. Això és, llegir la ment de l’altre, saber i anticipar què pensa.
- Ser capaç de fer o preveure alguna funció de les creences atribuïdes. Això es refereix a reconèixer «per què» una altra persona té un pensament determinat.
- Disposar d’unes habilitats que se solen desenvolupar en els nens neurotípics de manera natural, com ara:
- L’atenció conjunta: és la capacitat d’atendre un mateix estímul de manera sostinguda i apareix cap als 9 mesos d’edat.
- Empatia cognitiva i emocional: fa referència a la capacitat de posar-se al lloc de l’altre i apareix cap als 2 anys.
Les dificultats de les persones amb TEA
Moure’s en un terreny mentalista és molt difícil per a les persones amb TEA, ja que les persones amb un desenvolupament normatiu inferim la informació que no és explícita, però la persona amb autisme té moltes dificultats per fer-ho. Les persones amb autisme necessiten trencar en petits trossos les conductes socials per poder-les comprendre i aprendre de manera gradual.
Com s’avalua
Per avaluar aquesta capacitat mentalista es presenten dues tasques:
- La falsa creença de primer ordre («en Joan creu que l’altre creu»), amb proves com la de la Sally i l’Anne, de Wimmer i Perner.
- La falsa creença de segon ordre («en Joan creu que l’altre creu que creu»), amb proves com la tasca d’aniversaris, de Sullivan i col·laboradors.
Teoria de la disfunció executiva
Pennington i Ozonoff (1996); Russell (1997)
La teoria de la disfunció executiva va ser formulada per Pennington i Ozonoff (1996), Russell (1997) i altres autors. És la teoria explicativa del segon criteri simptomatològic (B) del DSM-5 i intenta explicar els patrons de comportament, interessos i activitats restringits i estereotipats de les persones amb TEA.
Què són les funcions executives?
Les funcions executives (FFEE) són un conjunt d’habilitats cognitives que es posen en pràctica per dur a terme activitats de manera autònoma. Aquestes capacitats, també innates, ens permeten organitzar-nos, ser flexibles, anticipar, planificar, posar-nos objectius i metes, controlar els propis impulsos, etc.
Són un conjunt de processos cognitius que actuen en situacions noves per a les quals no teníem un pla previ d’actuació. Es troben localitzades en el còrtex prefrontal, l’última part del cervell a madurar: ho fa des dels 12 mesos fins als 18 anys, amb dos pics destacables als 4 i als 18 anys.
Funcions neuropsicològiques de les funcions executives
1. La inhibició de resposta
És la capacitat per inhibir (no donar voluntàriament) respostes motrius i emocionals immediates a un estímul, esdeveniment o succés, posposant la satisfacció immediata per metes més importants a llarg termini. Per exemple, evitar plorar en una entrevista de feina o cridar quan estem enfadats, ja que som capaços de preveure que no fer-ho, encara que volguéssim, serà millor.
També forma part de la capacitat d’inhibició de resposta una altra habilitat: la resistència a la distracció. Això ens permet evitar estímuls que puguin interferir en el seguiment d’un procés (distreure’ns).
2. La memòria de treball
La fem servir per emmagatzemar informació com a prerequisit o eina per resoldre situacions futures. Els autors la divideixen en dos tipus:
- La memòria de treball verbal (MTV), que és la parla autodirigida que permet regular el comportament autònomament, és a dir, donar-se autoinstruccions per seguir regles i dirigir el comportament cap a alguna meta.
- La memòria de treball no verbal (MTNV), que és pensar en imatges visuals del passat per guiar-nos en el present. Per poder desenvolupar la MTNV, necessitem tenir percepció retrospectiva, capacitat de previsió, consciència i domini del temps i capacitat d’imitació d’un comportament nou.
3. L’autoregulació de l’estat d’alerta, emocional i motivacional
És una altra capacitat que tenim les persones per canviar el nostre comportament (conducta) segons el context. Les persones no ens comportem de la mateixa manera quan estem en família que amb els companys de feina, tot i que seguim sent la mateixa persona. Per poder autoregular aquests aspectes caldrà:
- Modular les respostes a les situacions.
- Contenir i comprendre reaccions emocionals.
- Alterar les reaccions emocionals si ens distreuen de l’objectiu final.
- Generar emocions o motivacions noves.
4. La resolució de problemes
Les FFEE són necessàries per a la resolució de problemes. És la capacitat de la persona per anticipar i preveure els resultats d’una acció, una activitat, etc. Implica:
- Fixar metes i identificar objectius.
- Planificar accions.
- Seqüenciar passos en ordre temporal i espacial.
- Prioritzar necessitats i tasques.
- Iniciar una tasca.
- Flexibilitat per passar d’un focus d’atenció a un altre, tolerar canvis, etc.
Teoria de la coherència central feble
Uta Frith (1989); Jolliffe i Baron-Cohen (1999)
La teoria de la coherència central feble va ser formulada per Uta Frith el 1989 i per Jolliffe i Baron-Cohen el 1999. Tracta d’explicar la dificultat que presenten les persones amb TEA per integrar la informació en un únic «tot» coherent i general, ja que focalitzen la seva atenció en petits detalls (processament fragmentari).
Es veuen implicades dues parts:
Part 1
Perceptual
Implica la preferència que tenen les persones amb TEA per processar la informació local abans que la global. Com s’observa en molts casos, les persones amb TEA es fixen abans en els detalls concrets d’imatges o objectes que en la seva totalitat. Es pot avaluar mitjançant el test de Navon (1977).
Part 2
Conceptual
Les persones amb TEA solen fracassar en el processament del sentit contextual i el coneixement previ. Moltes vegades no entenen situacions i contextos ja viscuts amb anterioritat. Es pot avaluar mitjançant imatges tipus Gestalt (efectes òptics).
Processadores locals de la informació
Així doncs, les persones amb TEA són processadores locals de la informació, i les persones amb un desenvolupament normatiu, processadores globals.
Són menys susceptibles a les il·lusions òptiques i, gràcies al seu processament local, són més ràpides en proves de buscar detalls i tenen altes habilitats en les cerques visuals. Obtenen puntuacions molt elevades en proves com el test del disseny de cubs i el test de les figures emmascarades (tots dos de Shah i Frith, 1993).
Teoria de l’empatia-sistematització
Simon Baron-Cohen (2009)
La teoria de l’empatia-sistematització (E-S) va ser formulada per Simon Baron-Cohen el 2009 i tracta d’explicar les dificultats de les persones amb TEA per establir comunicació i crear relacions socials.
Una gradació d’empatia i sistematització
Es teoritza que hi ha una gradació d’empatia i sistematització, és a dir, l’autor defensa que hi ha cervells excessivament empàtics (amb altes capacitats per posar-se al lloc de l’altre però amb poques capacitats de sistematització) i cervells excessivament sistemàtics (amb poques capacitats empàtiques). Les persones amb TEA tendeixen a estar més a prop de l’extrem sistemàtic i mostren una hipoactivitat en gairebé totes les àrees cerebrals del circuit de l’empatia.
Empatia cognitiva i empatia afectiva
Mitjançant l’aprenentatge, les persones amb TEA poden desenvolupar «l’empatia cognitiva», una empatia apresa. Aquesta, però, mai no serà intuïtiva ni primitiva, com la de les persones neurotípiques. També hi ha l’empatia afectiva, que és l’element reactiu de l’empatia cognitiva, és a dir, veure si una reacció emocional s’ajusta als pensaments i sentiments d’una altra persona.
La sistematització i els interessos
Quan les persones sistematitzen, busquen les regles per les quals es regeix un sistema per poder preveure com evolucionarà, manipular una variable, modificar un sistema i inventar-ne un de nou. En aquest sentit, les persones amb TEA acostumen a presentar interessos relacionats amb sistemes:
De col·lecció (tipus de dinosaures)Mecànics (funcionament d’una ràdio)Numèrics (horaris de trens, calendaris)Abstractes (música)Naturals (meteorologia)Socials (rutina de dansa amb parella de ball)Motors (saltar d’un trampolí)
També és característic que busquin i creïn patrons en coses «no sistemàtiques» per trobar un espai de seguretat dins d’un món insegur per a elles.
Generalització i avaluació
Aquesta forta tendència a la sistematització podria explicar també les dificultats de generalització de les persones amb TEA. Aquestes dificultats es poden avaluar mitjançant el test «Cociente de empatía», versió espanyola de l’EQ de Baron-Cohen.
Més informació sobre l’autisme
L’autisme
Què és el trastorn de l’espectre autista, els seus símptomes fonamentals i els criteris diagnòstics.
Etiologia i símptomes
Les causes del TEA, la seva prevalença i els símptomes associats.
Tractaments
La importància del diagnòstic primerenc i dels programes d’intervenció integrals.
Autisme i família
L’impacte del TEA en les famílies i el suport que necessiten.
Preguntes freqüents
Respostes als dubtes més habituals sobre l’autisme.
Tens dubtes sobre l’autisme?
El nostre servei de diagnòstic i assessorament atén famílies, professionals, centres educatius i administracions. Escriu-nos i t’orientarem.